A Teoría d’a Relavitidat, en dubda

Dende o CERN s'afirma que os resultaus son preliminars y que cal estar, encara, prudents

Albert Einstein, pai d'a Relatividat

Albert Einstein, pai d'a Relatividat

Seguntes ha constatau o Centro Europeu d’Investigacion Nucleyar (CERN), os scientificos treballando en o experimento OPERA en l’accelerador de particlas, situau en a buega francosuiza amán de Chinevra, han observau cómo un faixo d’unas particlas de masa muito baixa ditas neutrins, ninviau dende o CERN enta o laboratorio de Gran Sasso en Italia, ha feito lo trachecto de 730 kilometros de distancia que desepara la un de l’atro a una velocidat més gran que no la d’a luz, superando-la en 20 nanosegundos.

Iste feito, de repetir-se en nuevas prebas, fería un vulco importantismo a las leis fisicas establiertas, ya que seguntes a teoria d’a relatividat d’Einstein vichent en l’actualidat, cosa no puet superar a velocidat d’a luz. Tanto a comunidat scientifica como es responsables d’o CERN han manifestau que istos resultaus son preliminars y que cal estar prudents encara dica ta la obtencion de conclusions muito més definitivas, a qual cosa suposará més prebas y una analís més prefunda antis d’a suya confirmacion u descarte.

D’alcuerdo con o CERN, “que o neutrino tienga una velocidat més gran que no la d’a luz ye una posibilidat que no s’encierta con as leis d’a naturaleza que son consideradas ciertas en l’actualidat, pero asinas ye como abanza la sciencia”. Igualment s’ha ensistiu en a necesidat de “mirar nuevas midas”, ya que “dimpués de quantos meses d’estudeos y cambeo d’informacions, no hemos trobau garra efeuto instrumental que podese explicar o resultau d’a mida descubierta”.

Seguntes Sergio Bertolucci, director d’investigacion d’o CERN, “caldra estar seguros que no i ha bell atra explicacion més mundanal”. Manimenos, s’ha abanzau que si a troballa scientifica se confirma, iste descubrimiento suposaria un cambeo d’a nuestra anvista sobre a fisica actual, que contina sostenendo-se en que a velocidat d’a luz ye a més gran que i ha en o cosmos.

Una rispuesta a A Teoría d’a Relavitidat, en dubda

  1. Anque siga en castellano fico iste enrastre porque a berdá ye que esplican muito bien o tema d’os neutrinos más rapedos que a belozidá d’a luz y as suyas implicazions…

    http://www.abc.es/20110924/ciencia/abci-buscan-error-neutrinos-veloces-201109231904.html#.Tn5BsWuGozo.facebook

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Connect with Facebook

Arredol s'alza o dreito de moderar os comentarios que no rispeten os dreitos y libertatz fundamentals. Arredol no ye risponsable, en garra caso, d'as opinions feitas en os comentarios por os lectors.