Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L'aduya de 500 euros se concede t'a publicación d'un libro en "aragonés oriental", nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

13 Rispuestas a Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

  1. Pingback: Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón

  2. per diu d’una manera fina i educada; n’estic fins al potorroooooooooo!!! que en sou de raros los de Altorricó, menos mal que estem los de Tamarit y el Centre de Estudis Lliterans (dirigit per un d’Altorricó).

  3. Qué fuerte! Quanto mal fan belunos, ni os franquistas, que ni esmentaban a qüestión.

  4. Si voleu que tos diga la verdad, trobo prou diferen com charrem al Aragó, que com parlen els caltalans.
    Aixina que si, yo penso que si son dos llingües diferens i no mos poden imposar lo catala de Girone…
    Me va costa mol, despues de vore com charravem al matarraña, posar la tv3 i acatarme de algo, ademes, han arrivat a subtitular a la gent del delta del ebre.
    A mi me cuacaría vore ista forma de charrar, normalizada i feta digna, i que no calgue adaptar los llibres ni traduirlos al catala normalizat.
    He tingut a la ma, llibres de la part mes oriental del Aragó i no he sentit mai que charren aixina, a lo millor la llengua esta si que existis…

  5. Guimerà el que has escrit es català, benvingut al món. El coneixement es crea mitjançant el metode científic, no en lo que a nantres ens pareix be o mal, ni fen ús de la execrable retórica política i molt menys utilitzar odis vers els nostres veïns. Sobre lo nostre català està tot escrit que tinguem unes formes locals propies no significa que siguem una llengua diferent, de totes maneres t’animo a mirar els estudis del G.R.I.C.A.R. de la Universidad de Zaragoza que t’expliquen molt rebé com s’escriu i qué és el català de la franja. Arreveure

  6. T’aseguro que la llengua que diuen no existís soc de Algayó i t’aseguro que a Altorricó (a 3 km d catalunya) on está “lo Timó” es parle lo mateix català que a Algayó. Es cert que al nord-oest de la llitera a pobles com alins les parles son de transició al aragonés i ja son més aviat dialectes adscrits al aragonés. Pero com ja t’he dit al comentari d’abans tens bones publicacions construides en rigor científic que traten lo tema i no llibres de la Facao que lo únic que fan es referenciar-se a n’ells mateixos constanment.

  7. lo que pase, es que sempre han negat la existencia, lo catala ha dit “aixó es semble prou al català, doncs és català” i com te forsa per a feu u fan… i natros a menjarmos la catalanizació…

    Mols filologos que han dit que lo parla oriental del Aragó es català, se han fixat en los libres que han adaptat o traduit a la normativa catalana, per que la llingua en la que los van escribir no existís.

    Y com tampoc es castella, mos toque mori al pal y dixa que los adapten…

    He estudiat Català, i he fet charrades en la gent del Matarraña y no me crec que sigo lo mateix. A lo millo es que tinc una metalidat mol cientifica i tantes diferencies no me encajen…

  8. Al contrari tens poca mentalitat científica i molta de política pq si tan científic ets t’has de donar cuenta de que en lo que realment no case el nostre català es amb l’aragonés. Els que no han volgut que el nostre català tiri entadeban son els politics de sempre i ara per ara els unics recursos en català com per exemple els llibres de text venen de Catalunya ,pero perque no hi ha un altre remei, m’en recordo com la meva profesora de català ens deia que això evidentment poder no fos lo indicat pero que a la pràctica no existeixen publicacions adaptades per a la gent de la franja, així que es feina del profesor cubrir les carències dels llibres en quan a la nostra varietat dialectal. Aquesta carència es deu a la no voluntat política de enfrentarse a la realitat lingüística. Jo em sento aragonés, suposo que tú Guimerà tamé, pero per a mi no suposa cap problema dir-li català.
    L’altre día estabem estudian per al nivell C de català uns quants del poble, i ens vam indignar pq de tota la vida l’hem parlat a casa i al carrer i no el sabem escriure be, i no tindrie que ser així. Tindríem que tindre un bon ensenyament en català i en castellà, que no ens fes falta treurenos aquest examen quan som natius; Pero suposo que els polítics d’aquest país mai podràn procurar-nos una bona eduació, sols poden tocar la pandereta dels odis i posar-nos a tots en contra quan, torno a repetir, ESTÀ TOT ESCRIT.

  9. Esta clar que lo parla de la franja se semble mes al català que al aragonés, pero sigo pensan que se ha apartat del català prou com per ser lo mateix. Les llengues neixen aixina, de una comun i evolucionen diferent, si se dixe que vinguen a imoposarmos lo català de “Ca macu al cutxa” acabarém perden les nostres formes de charra.

    I si, es politica pero nestic fart de que natros tinguesem que di si a tot lo que demanen los catalans i que ningú escolte lo que deim natros.
    No mos podem dixa ningunear. I si hem de fer libres en la nostra modalidat linguistica, endavan! Hem de dir a tots que es nostra, i que natros la mantenim.

  10. Ningú be a imposarte el camacu no sigues “tarugo” es trate de protegir el que hi ha, fer-nos visibles que els nostres nens puguin apendre a escriure en una llengua viva relacionada amb altres llengues de manera cordial, tinguem la sort de parlar la mateixa llengua que catalans, balears i valencians. Si a mantenirla te referises a inventar-se una grafia que trenque tota la concordanca en lo llatí i de manera perversa en lo català, crec que aneu per un cami totalment equivocat.Les publicacions en la vostra particular modalitat lingüística son per manipular i desinformar. Les publicacions de la facao son meres construccións d’un ideari polític molt determinat, mai formaran part de l’interés de la comunitat científica ni en general per que el seu objectiu no es construir coneixement sino que el que els hi interesa es construir una nova realitat ajustada a la seva manera de pensar, aprofitan-se de la ignorancia de la txen, per tal de dividir-nos. Jo no vui que els meus fills aprenguin una grafía emanada d’una idea política determinada, vui que aprenguin aquella que sigui filla del consens de tota la comunitat científica.

  11. La cosa es que sempre han existit les diferencies lingüisiques… desde la reconquista, quan van vindre dels Pallars, de Aran, aixi com dels pirineus del Aragó, portaven la seua llengua cadascú, eren varietats del llatí que estava evolucionan. Y aixo es lo que fa que les diferencies sigan tan evidents y es lo fet de que mos porten la normativa barcelonesa lo que fará que oblidesem lo nostre. les nostres llengues, i les nostres normatives, han de marchar de la ma de la notra gent, y si la gent del Aragó parle de una forma eixa forma de parla, es aragonesa i no s’ha de eliminar portant normativas no aragonesas.

    No se res de Facao, ni me interese. Pero lo que s’ha fet desde AsCuMa, aixi com la proposta de Iu de la llei de llengues, me vach queda en plan “aixina no se charra per aqui”

    Jo també he estudiat per al nivel C de català en una mestra de Bcn, i mentres tu no mes veies similituts jo no mes trobaba diferencies; de fet un dels treballs que vach fer va ser dels aragonesismes a la parla de les terres del ebre y matarraña

  12. exiliau en os países catalans

    y en dito treballo parés cuenta que “lo chapurriau de Tortosa” ye una luenga esferent a “lo català de Beseit”…no?

  13. Es al·lucinant que algú de la franja senti amenaçada la seva parla per part de Catalunya i no per la d’Espanya i per el seu propi govern d’Aragó. La política o desfà tot sens dubte alguna.
    L’article numero tres de la Constitucion o deixa ben clar. La maximització d’una llengua i la minimització de totes les altres.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Connect with Facebook

Arredol s'alza o dreito de moderar os comentarios que no rispeten os dreitos y libertatz fundamentals. Arredol no ye risponsable, en garra caso, d'as opinions feitas en os comentarios por os lectors.