Dillá d’os topicos

Quim Monzó

Os europeus tenemos una fortuna que a ormino ixublidamos: ye  vivir en un continent con tantas luengas que cada pocos cients de kilometros te’n trobas una nueva.

Y, a vegadas, ni sisquiá cal fer cient kilometros ta veyer que o paisache lingüistico ha cambeau. A lifara ye esplendida ta totz os que – de Portugal dica la viella Dacia – charramos iste latín corrompiu que son as luengas romanicas: Nomás cal que viachar con curiosidat por as carreteras europeas ta ir percibindo – dillá d’unas montanyas, malas que dentras en una nueva val – como o soniu d’as vocals se modifica y ya no ye exactament igual a lo d’a val precedent. Pero ye que, amás, seguro que o soniu que sentirás en siguient val tamién s’alpartará d’iste, y de seguras que tamién as parolas habrán cambeau licherament. A ormino o proceso ye tant suau que ye complicau colocar a buega dentre un fabla y l’atra, porque, de feito, toda fabla se esliye en a vecina, en un esvanexiu de matices.

Enmeyo de tot iste festival lingüistico europeu, vivo en o norte d’Aragón y floriu como prous atros idiomas en o largo d’a historia, se troba iste aragonés en qual, dende hue, amaneixe Arredol.com. L’aragonés ye una luenga desconoixita ta os suyos vecins – tanto de Levant como de ponient – y, en cambeo, ye bien reconoixible malas que la sientes. Yo, que soi catalán y que no he viviu nunca en territorio de luenga aragonesa, quan leigo en ista luenga veigo tantas formas y tantos matices compartius como quan que leigo en occitán.

M’esteriza que tantos conciudadans de yo, mesmo en ignoran a existencia, y que quan son en Zaragoza sisquiá lis dispierte curiosidat veyer cómo, en muitas paretz, chunto a os retulos con os nombres d’as carreras en castellán, i hai, apegaus, rotulos de paper con os nombre d’as carreras en aragonés: Carrera Azoque, Carrera d’a Pabostría, carrera Tenerías, carrera Reboleria, Carrera Sant Braulio, Carrera Estreudes … Pero me pareixe que ista falta d’intrés d’os míos conciudadans la tienen tamién a-saber-los aragoneses, empecipiando por o Gubierno, que habría de fer por l’aragonés bella cosa, porque, agora, no fa ni brenca ni meya. Quienta vergüenya!.

Que l’aragonés perviva y que os que lo charran se sientan argüellosos de fer-lo ye una gran noticia, porque cada luenga ye un mundo estructurau que no admite trescoles y o mundo estructurau de l’aragones no lo transmite garra atra luenga. Yo, quan que yera choven y xuto, leyeba ‘Andalán’, u mercaba en os kioscos de Barcelona. Agora que m’he feito mayor y gordo, enchegaré l’ordinador y leyeré Arredol. Descendient de valencians – os debantpasaus d’os quals heban d’haber marchau enta la Val d’Albaida dende l’Alto Aragon con o rei Chaime-, no me digo Monzón por casualidat. Que us vagi molt bé, Arredol!

Quim Monzó

7 Rispuestas a Dillá d’os topicos

  1. Jo tinc la iŀlusió que projectes com Arredol siguen el primer pas per una progressiva normalització de l’aragonès. Muita suerte, Arredol, i moltes gràcies Quim!

  2. Enhorabona i endavant Arredol!

  3. Com a català, i com a descendent d’aragonesos de part de pare, estic molt content de l’aparició d’aquest vostre diari. ¡Enhorabona!

    La meva àvia era de Casbas i, establerta a Girona, parlava d’una manera tota estranya. Tothom deia que barrejava castellà i català, i que el català el devia haver après malament de jove a Barcelona.
    En una revista del jovent esperantista català dedicada a l’aragonès, hi vaig veure un mapa de l’Aragó on, per mitjà d’isoglosses, s’hi veia com havia anat reculant l’ús de la llengua al llarg dels anys. I Casbas, al 1900, pels anys en què l’àvia devia néixer, es trobava dins la zona de parla aragonesa majoritària. Vaig haver-ho de transmetre al meu pare i als oncles, que no n’eren gens conscients: l’àvia parlava aragonès.

    Espero que l’aragonès, a l’Aragó, pugui arribar a ser, com el català a Catalunya, la llengua de l’ensenyament. Ja sé que no us serà fàcil, però us ho desitjo de tot cor.

  4. A Aragón se dixará de charrá Aragonés perque als ke charre ne los importe brenka ke dispuésdemá se siga charrán patués, inglés o chino. Así a Benás, la saguera Ball ke se siente el charrá patués al treball, als uertos, a la montaña, als refugios, al pelukero,a la frutería, als bares, a les berbenes de les fiestes, etc… no le´i donem brenka importansia y no se balore (y els ke u fem, no mos posem de akuerdo. Els aragoneses som aixines…
    De totes maneres a mis filles le´s charro en Patués, la esperansa ye lo saguero ke se pierde!!!
    A pllantá fort!!

    • Molt be Luis, la esperanza mai no cal perder-la y si puets ragonar dan elles en benasqués sempre y que no siga una cosa forzada ni ideolochizada, molt millor, que el veigan coma una cosa natural, suya, sinse res mes. Ninos y misaches como les tuyes filles son el futuro d’ista lluenga. Sin duda. Un saludo.

  5. Pingback: Quim Monzó sobre la llei de llengües - La Franja

  6. L’altre dia em vaig deixar de dir que, fa uns pocs anys, vaig interessar-me per si es feia ensenyament en aragonès en alguna escola del país, perquè estava disposat a ajudar-hi amb aportacions econòmiques –petites, és clar, al meu abast.
    Vaig escriure una carta en aquest sentit al Consello d’a fabla aragonesa, a Uesca, en català –perquè em sembla que, a part de l’aragonès, que no conec, la llengua que més em lliga amb vosaltres és el català, que a més crec que deveu ser capaços d’entendre quasi perfectament. Doncs no en vaig rebre cap resposta, del Consello. Com si no els hagués escrit.

    Us explico això perquè, com els deia a ells, sense l’escola no es va enlloc. I que és urgent, us és urgent, de començar-hi a treballar. Em sembla. Tingueu en compte que el més difícil, sempre, és començar. Però també que, un cop començat, el més difícil és plegar.

    Treballar per una escola aragonesa és demostrar fe en el futur del vostre país i de la vostra llengua. Una fe tan explícita, llavors, faria pujar el sentiment d’autoestima dels altres aragonesos, i afavoriria que tots plegats us anéssiu afirmant. És el que crec.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Connect with Facebook

Arredol s'alza o dreito de moderar os comentarios que no rispeten os dreitos y libertatz fundamentals. Arredol no ye risponsable, en garra caso, d'as opinions feitas en os comentarios por os lectors.