L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus

Chesús Yuste "empentaré bella iniciativa sobre a nuestra luenga".

O pasau 15 de chinero o diario dichital en asturiano Les Noticies publicaba en o numero 766 d’a suya revista una entrevista a Gaspar Llamazares, diputau d’IU en o Congreso por Asturies. A portalada d’a revista anunciaba una declaración d’o mesmo “Voi usar l’asturianu nel Congresu col fin de facelo visible”.

Iste diario s’ha meso en contacto con Chesús Yuste, diputau por Aragón en o Congreso espanyol en a mesma colla parlamentaria que Gaspar Llamazares, IU/ICV-EUiA/CHA. “No conoixeba as declaracións de Gaspar Llamazares sobre a llingua asturiana, anque sé que en a zaguera campanya electoral ha emplegato l’asturiano en cartels y atros meyos publicitarios” ha declarau o politico aragonés a Arredol.

O diputau aragonesofablant, ya fació servir una mazada en aragonés en a suya primera intervención en o Plen d’o Congreso, en o debate d’investidura de Mariano Rajoy: “U pleverá u nevará, u ferá un tiempo u atro”, que paraba cuenta sobre as ambigüedatz d’o president de l’estau. Y ha asegurau a iste diario que quiere “continar emplegando a luenga aragonesa, china chana, con mazadas u versos, ta sortear as limitacións que imposa o Reglamento a l’emplego en o Congreso d’as atras luengas diferents d’o castellano”.

Sobre a suya responsabilidat como vocero d’a comisión de cultura d’a colla parlamentaria IU/ICV-EUiA/CHA en o Congreso, Chesús Yuste ha comentau que “prou que empentaré bella iniciativa sobre a nuestra luenga y será una gran enchaquia ta emplegar-la de traza más solenne” encara que tamién ha remerau que “o problema de l’aragonés no ye en Madrit, sino en casa nuestra, con as nuestras propias institucións, tristament.”

16 Rispuestas a L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus

  1. Pingback: L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus | Arredol - La Franja

  2. Lo emplegará tanto como lo emplegó en as Cortes d’Aragón en 16 anyadas que i estió?

  3. Perdoneu que no sàpiga aragonès. Crec, però, que en català m’entendreu bé.

    Tinc entès que l’aragonès encara no ha arribat a les escoles aragoneses. Si m’equivoco, digueu-m’ho, perquè em faríeu content.

    Crec que és bàsic, per a la supervivència del vostre poble, que hi arribi. Si no, voldrà dir que no el voleu transmetre a les noves generacions, que accepteu que es perdi.

    Em sap greu, però difícilment se us podrà considerar aragonesos, si deixeu perdre la vostra llengua. Castellans, sereu, en tot cas.

  4. Chesus d'Entença

    Quiesto Jordi:

    Tiengo que dezir-te que no me cuaca guaire o tuyo comentario. Un mexicano dixa d’estar-lo por fablar castellano? Creigo que no pas y un aragonès de la francha de levant deixa d’estar-lo por charrar en catalàn? u consideras tù que ixo ye Catalunya? o millor encara, un habitant de la val d’Aran dexa d’estar catalàn por fablar aranès? L’aragonès ye una luenga acosada pero no apedecada encara y estamos luitando por conservar-la, tamièn por o catalàn d’a francha. Talmèn si dexariaz de furtar-nos o nuestro patrimonio cultural y cheografico y dexariaz de mirar-nos por d’enzima d’o güembro u d’amargar-nos en la istoria que tenemos en comùn estarba muito millor no creyes? A mia luenga materna ye o castellano o mio pai que fablaba aragonès no me lo amostrò ta que no s’en rideran de yo en a escuela y por ixo no dexo d’estar un aragonès de punta ta coda.
    Asinas que no viengas a dar lizions que naide te ha demandau, baixa d’o tuyo pedestal y charremos. Francament dica os güegos de a vuestra prepotenzia.

    Ixpresions

  5. Chesús, voi a mirar d’estar constructivo, pero ya soi canso d’o victimismo y l’odio ent’os catalans como si ells estasen os culpables de totz os nuestros mals (quánto habríanos d’aprender d’ells!) Deixa de viyer pantasmas, ubre os uellos y conoixe a l’enemigo real.

    Jordi, i soi d’acuerdo de tot con tú, pero con una chiqueta matización. Prou que por nusatros (y quan digo “nusatros” veigo a la chent que pasamos por ista web) l’aragonés s’amostraría en as escuelas (y o catalán, l’atra luenga d’Aragón), pero ye platero que somos una minoría. Por yo a ixa gran mayoría que no respecta a cultura aragonesa y rai que s’acotole, pero esfiende a castellana (u espanyola) ye bien feito servir o títol de castellans (u espanyols)

    De todas trazas, ya ye triste deixar que una luenga s’acotole, por l’aragonés y por qualsiquer atra luenga d’o mundo.

  6. Intentaré de fer-me entendre. No és la meva intenció molestar ningú, ni posar-me per damunt de ningú. I perdoneu si no m’he explicat prou bé. Tan sols vull manifestar la preocupació que tinc per la pervivència de la vostra llengua.
    El meu pare era fill d’immigrants aragonesos a Girona, i ell i els seus germans eren/són tots ben catalans. L’àvia, que era filla de Casbas, en canvi, parlava sempre aragonès, i en aragonès es feia entendre de tothom. L’avi no el vaig arribar a conèixer.
    És per això, perquè sóc nét d’aragonesos per part de pare, que tinc un cert sentiment de responsabilitat pel que pugui passar amb la vostra llengua.
    Avui dia, totes les llengües autòctones de les terres que envolten l’Aragó tenen una presència més o menys digna a les seves escoles: les ikastoles i en part les altres escoles per al basc; les calandretes i en part moltes escoles públiques per a l’occità, a l’Estat francès, i a totes les escoles a la Vall d’Aran; l’escola, pública i privada, per al català; i ja no cal dir que totes les escoles per al castellà. Tan sols l’aragonès, pel que en sé, no hi és, a les seves escoles.
    Perdoneu que us ho digui: ho trobo escandalós. I em sap greu, molt de greu.
    Fa uns anys vaig escriure una carta al Consello d’a Fabla Aragonesa, explicant-me i manifestant-los aquesta preocupació, i ni tan sols es van dignar a contestar-me. I jo estava disposat a ajudar amb diners (pocs, perquè no és pas que me’n sobressin). Potser –penso– els va molestar que me’ls adrecés en català. Perdoneu que us ho digui: no ho entenc.
    ¿Què us passa, als aragonesos?

  7. Jordi:
    Sobre as tuyas dubdas: En Aragón no bi ha amostranza en aragonés. Nomás s’amuestra a luenga aragonesa en bellas escuelas de l’Alto Aragón (quatre, si no soi mal informau) y en unas condicions penibles.
    T’adultos, bi ha bellas organizacions que amostramos aragonés y que femos actividatz en esfensa d’a luenga. As tres principals son Consello d’a Fabla, Federazión de Fablans y Nogara, pero bi’n ha de más chicotas por tot lo país.
    Somos muitas as que luitamos por que l’aragonés plegue en as escuelas y en tot lo rete d’amostranza, pero nos trobamos siempre con un refús dende lo nuestro gubierno y dende una parti d’a sociedat aragonesa. Prou que continaremos luitando porque as nuestras luengas no s’amorten y asperamos contar con l’aduya de totz a qui les preocupan as culturas y luengas minoritarias, como tú.
    Cuanto a lo zaguer comentario que fas, que ye lo que creigo que ha feito mal: no creigo que a luenga siga a unica parti d’a identidat nacional d’una persona. Prou que ye un elemento alazetal y muito important. Mesmo en seguntes que comunidatz nacionals puet estar o unico elemento definitorio. En Aragón me pienso que no ye asinas…
    Se puet charrar aragonés y estar nacionalment espanyol y se puet no charrar aragonés y estar nacionalment aragonés.
    En tot caso, antimás, en Aragón lo que más bi ha son espanyols, que aquí castellanos pocos…
    Salut
    Entalto Catalunya, Visca Aragó!

  8. Chesus d'Entença

    Ye verdat que m’esbarrau una mica, pero en l’inte d’escribir o mensache yera yo muit fosco y encarranyau de raso con o comentario que fas en zagueras. Pienso que Uellos tien razòn asinas que desincusa Jordi por a mia rasmia . Que te intreses por a luenga aragonesa dize muito de tu.
    Por a resta creigo que Barrenau responde muit bien as tuyas dubdas

    Sinzeras espresions.

  9. Hola chent!!

    Prebando de fer un chiquet analís, veigo que os aragonesoparlants hemos teniu una grandisma confianza en as institucions aragonesas, cuasi cuasi que hemos teniu una actitut de fe enta ellas. Pos bien, ixas institucions nos han fallau, y o que nos ha mancau a nusatros ye a capacidat de reaccionar y a capacidat de recurrir a la autochestión. Y tamién nos ha mancau a capacidat d’improvisar, y isto que digo ye important.

    ¿Por qué no hemos creyau cooperativas pa fer chiquetas escuelas que amuestren en aragonés?. Asinas empecipión as ikastolas y calandretas. Y asinas tendremos que fer nusatros tamién, porque repito, as institucions nos han fallau.

    Sigo creyendo que ye un paso que tendremos que fer y u lo femos más pronto que tardi, u andamos jibaus!!

    Qué! ¿¿quí se anima a embrecar-se con iste proyecto??

    • A primera cosa a fer no estarba amostrar un aragonés meyanament unificau?

      Estó que l’aragonés que se’n puet leyer enguán ye politicament correcto pero masiato amplo ta ixas fins.

      Calerba fer un diccionario de verdat que encara i mos manca y una gramatica plena y actualizata. Allora ixe prochecto que i charras prencipiará a estar creyible.

      Difueras d’ixe detalle o tuyo prochecto me se fa buena ideya.

  10. hombre, en bella mida tiens un poquet de razón, pero cata, que pa amostrar a críos d’hasta 12 anyos, tampoco no cal que o mayestro siga doctor cum laude en filolochía aragonesa. A más, que tampoco no creigo que seiga indispensable un modelo común d’aragonés, porque si quiers fer una escuela, en Fonz por eixemplo, a la mainada le amostrarás en aragonés baixo ribagorzano. En cada puesto amostrarás en a variant propia, sino, garra pai querrá deixar a los suyos fillos allí.

    De todas trazas, ya se ye amostrando aragonés en cualques centros de l’altoaragón y ya veis, ni modelo común, ni diccionario ni atras cosas. Y atro eixemplo, en Occitania, no n’hai de modelo común, ni ortografico, y i ha buena cosa de Calandretas.

    Sería prou interesant estudiar como funcionan as calandretas occitanas.

  11. Enhorabuena por a noticia y a iniciativa de Arredol preguntando a Chesús Yuste.
    Soi d’alcuerdo con as “Cooperativas”, pero bueno, d’os eixemplos de Ikastolas y Calandretas se podría charrar-ne muito… No habríanos de tener-las tan idealizadas como eixemplo d’autochestión.

  12. Agraeixo a Arredol que m’hagi donat la possibilitat d’expressar-me.

    I agraeixo sobretot als qui m’heu respost la vostra atenció, l’interès, les dades i les opinions.

    I les ganes que veig que teniu de treballar.

    Us desitjo el millor.

    Cordialment,
    Jordi

  13. ei Jordi, asperamos tornar a viyer-te por astí bien luego!! (luego en aragonés significa “pronto”)

    En cuanto a las cooperativas, miraré d’informar-me-ne istos días, porque o conoiximiento que en tiengo ye bien radido. Si trobo prou información, prebaré de compartir-la aquí.

    Salut!

  14. Lo de Chesús Yuste ye de chiste…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Connect with Facebook

Arredol s'alza o dreito de moderar os comentarios que no rispeten os dreitos y libertatz fundamentals. Arredol no ye risponsable, en garra caso, d'as opinions feitas en os comentarios por os lectors.